Inici

Tres dones, tancades a l'escenari com en una presó, es debaten soles entre el rebuig i l'afecte, l'engany i la solidaritat, fins a l'explosió de la tragèdia. Una època, a mitjans del 1700, un pretext per explicar, amb moralisme i costums del passat, una condició de solitud, d'abandonament, de predomini del més fort sobre el més dèbil i d'impossibilitat de decidir sobre la pròpia vida. L'espera és la metàfora de la restricció dels individus a un rol, a una condició que no hem escollit i que no estimem. L'espera és un viatge a l'infern de fer allò que un no vol fer i ser allò que un no vol ser, en el qual només el descobriment de l'amor farà remoure-ho tot violentament.