INICI

El berenar d'Ulisses és un text sobre l'emigració. O més concretament, de les pèrdues que l'emigració genera en una família que l'ha patida en carn pròpia i que, malgrat tot, es resisteix a donar-se per vençuda. Després de Tractat de blanques i Hurracan, Enric Nolla torna a la Beckett.

Quin és l'origen d'El berenar d'Ulisses?

El berenar d'Ulisses és una obra que vaig començar a escriure fa aproximadament un parell d'anys. Els primers traços de la idea, però, estan molt associats a una investigació anterior que vaig fer sobre la síndrome d'Ulisses, que és el nom que es dóna a un quadre psicològic que reuneix una sèrie de problemes mentals associats amb els processos d'immigració. Recordo que els símptomes i les malalties mentals més habituals entre les persones que presenten la síndrome són depressions, situacions d'incompatibilitat en les relacions socials, neurosis obsessives, etc. D'aquella època vaig conservar aquell nom, que em semblava molt suggerent, i una sèrie de materials que parlaven de les patologies associades amb aquesta malaltia. Se'm va acudir intentar crear una història que parlés d'això, de la idea de sortir d'un espai que es considera propi, de perdre'l, per entendre'ns, i intentar la colonització, en el sentit que es vulgui de la paraula, d'un altre espai, i de tots els problemes que això pot causar. I em resultava molt interessant que fos la patologia l'element que narrés la història, o que a través de la patologia arribés a la narració d'una història.