Marcelo i Marcela, ballarins i coreògrafs argentins, dirigeixen la tangueria més veterana de Madrid: 'La Tangoteca'. Ara se centren en el seu nou espectacle, 'Cabaret Tango'.
(Europa Press 26/08/03)
El passat 9 de juliol va estrenar 'Cabaret Tango', com està sent l'acollida del públic? Es tracta d'una obra teatral feta amb moviment. En ocasions el ball el veiem limitat moltes vegades a l'enteniment del públic per ser abstracte, no obstant això la nostra obra s'entén perfectament. La gent comprèn tot el que li estem dient amb el moviment i això per a nosaltres, com a creadors, era la primera por que teníem.
Quin és el missatge que intenten transmetre amb l'espectacle? Quin és el sentit i eix de l'obra? El cartell és una història de 'paicas i grelas', el què traduït a l'espanyol, perquè és llenguatge popular de Buenos Aires, vol dir que vam explicar una història de 'putes i zorres'. Vam pensar que les prostitutes de principis del segle passat van ser una mica les creadores del tango, del qual podem gaudir-ne avui. Aquesta gent de la mala vida va ser la qual, jugant-se la vida als tangos, guanyant o perdent, van escriure la història de moltes de les lletres del tango que tenim avui. L'obra conta tres històries de tres dones de la mala vida que estan basades en els relats que ens van explicar algunes prostitutes que vam conèixer a Buenos Aires quan érem joves. Nosaltres ballàvem a Santelmo, un barri de Buenos Aires on estan situades les cases de tango. Per aquella època paràvem en un bar on acudien els artistes i la gent de la mala vida. Nosaltres érem molt joves i es veu que per la ingenuïtat de la nostra imatge algunes prostitutes van començar a explicar-nos anècdotes de la seva vida. Al crear aquest espectacle vam recordar aquests relats i vam muntar el guió a cadascuna de les protagonistes.
Quina part de l'espectacle 'Cabaret Tango' és el seu preferit? Totes ho són. És com un fill, amb quina part del teu fill et quedaries?.
L'escenari del seu espectacle és Buenos Aires, sent nostàlgia d'Argentina? Porto 12 anys vivint a Espanya i em sento molt a gust, molt acollit. Vam creuar el 'charco' perquè érem molt joves i ja en aquella època pensàvem que ens menjaríem el món.
Vostè imparteix classes de tango a Madrid, quin grau d'acceptació té aquest ball a Espanya? Hi ha una especial sensibilitat pel tango a Espanya. Nosaltres tenim una sala en el Palau de Gaviria, 'la Tangoteca', que funciona des de fa 10 anys. És el major referent de tango de la capital. A Espanya cada vegada hi ha més afició i interès per aprendre a ballar el tango. No és una moda perquè té una mica de màgic i mític.
Què és per a vostè el tango? És la meva vida. Jo vaig estudiar dansa i els balls que més m'atreuen són els populars però en el tango vaig trobar la millor manera d'expressió per a treure el meu interior, com uns altres ho troben en la pintura, en el teatre o en l'escriptura.
Què busquen transmetre en les seves coreografies Marcelo i Marcela? Cada coreografia té el seu argument, però, al cap i a la fi si ajuntes totes, t'adónes que són inquietuds que si te les deixes dintre no pots viure amb elles. No és alguna cosa en concret sinó una mobilització interior que necessites extreure, arrencar-la cap a fora. La coreografia només és el mecanisme per a treure-ho.
