'Jo em considero un expert en posar junts el cos, l'ànima i la ment'
Cesc Gelabert es un home contemporani, compromès amb el seu temps, la seva cultura i els artistes que amb la seva imaginació ha influit a tota una generació de creadors de dansa del nostre país.
(EUROPA PRESS 23/07/03)
- La companyia Gelabert-Azzopardi ha presentat dues noves coreografies en el Grec de Barcelona. De què tracten? Són dues obres independents, però que d'alguna forma tenen alguna cosa en comú. La primera es diu '8421...' i compta amb la música del Quartet per a Corda nº 8 de Shostakovich; respon a uns sentiments que en aquests moments tinc ganes de compartir, els quals no són molt optimistes; és una obra que tracta sobre la solitud, els nombres del títol són decreixents, per a reflectir alguna cosa que acaba; és una coreografia parca, trista, però que té un gran lirisme, amb moments de gran bellesa i passió. La segona obra es diu 'Ve regant flors des de L'Havana a Morón', en la qual intento reflectir que, malgrat tot, a la vida no cal ser pessimista, ni negatiu, cal estar sempre amb una actitud positiva, compartint sempre coses amb els altres, ajudant-nos.
- Com van ser els teus començaments en el món de la dansa? Per a mi la fascinació inicial per la dansa és una fascinació per la forma artística en el sentit ampli de la paraula, jo també vaig voler estudiar arquitectura. L'important és veure la dansa com un art global que constitueix un patrimoni relacionat amb un fet fonamental en la vida, que és el coneixement conjunt del cos, l'ànima i la ment; aquesta simbiosi és essencial en la vida i els ballarins som d'alguna manera uns experts en aquesta relació. Jo li diria a la gent jove que no només treballi el cos, que s'adoni que està absolutament interaccionat amb el cor i la ment.
- El resultat d'un muntatge pot ser diferent en relació a l'espectador que ho contempli? Quan jo faig un espectacle sempre ho faig pensant en el ballarí que ho executarà i en el públic que ho contemplarà. Cada persona, no només en l'art, sinó en la vida, té la seva pròpia visió, la seva pròpia concepció de les coses, per tant no existeixen dues visions iguals. L'art té moltes lectures, jo puc fer una peça, i a cadascú li pot donar una sensació: pot pensar en la mort, en la solitud o l'amor.
- En quines coses de la vida t'inspires per a crear una obra? Una obra és una barreja de moltes coses, sempre intento capbussar-me dins de mi per a veure que és el que sóc capaç de compartir en aquests moments amb la societat; a partir d'aquí s'inicia un procés en el qual s'involucren els meus col·laboradors i després el públic.
- Com et sents al saber que el teu treball influeix en els joves creadors? Jo no em considero tan important, crec que és bò que hi hagi molta gent, i que existeixi la diversitat; una de les coses més boniques és ajudar a algú, però després cadascun ho fa seu. No vull que la gent faci el que jo faig, no seria interessant que em copiessin, vull que entenguin la dansa com un art.
- Quins són els teus propers projectes? Estic acabant els meus espectacles de solos, i d'aquí a dos mesos actuaré a Berlín i a Austràlia. Pel futur estic preparant un espectacle nou pel Fòrum de Barcelona.
