La dansa és un art no rentable i és un luxe que ha d'existir'
Director del Festival de les Arts del Fòrum 2004 des de 2001 i del Festival d'Estiu de Barcelona Grec des de 2000, Borja Sitjà coneix a la perfecció en què consisteix la gestió cultural i l'organització d'aquest tipus d'esdeveniments.
(28/06/02)
Ara, es troba totalment embarcat en l'edició d'aquest any del Grec, un festival únic en el nostre país en el que el teatre, la dansa i la música s'apoderen de cada racó de la ciutat per donar a conèixer una àmplia representació de les arts escèniques contemporànies.
- Com explicaria que és el Grec a una persona que no ha escoltat parlar del festival? És un festival molt arrelat a la ciutat de Barcelona, porta 25 anys celebrant-se; engloba teatre, música i dansa i s'anomena Grec perquè té lloc en aquest amfiteatre, que es va construir en 1929, és el lloc central del festival i després es reparteix per diferents escenaris de la ciutat, alguns a l'aire lliure, com la Plaza del Rey, el Poble espanyol i en algunes sales de Barcelona. És un certamen basat en la creació, produïm entre 25 i 30 espectacles nous, i intentem portar als millors actors i músics d'Europa.
- En l'any 2000 el festival va començar una nova etapa i va assumir nous reptes. ¿Quin és el seu balanç en aquests dos anys? Bastant positiu, sobretot perquè aquest any serà un bon festival, el programa està tenint una acceptació enorme per part del públic. L'objectiu principal ha estat reduir el número d'espectacles perquè havia molts, en aquest moment el programa no era molt llegible, ho reduïm més o menys a la meitat. Abans durava fins a mitjans d'agost i varem decidir fer-ho només fins al 31 de juliol, ho reduïm en unes 5 setmanes i mitjana. Sobretot volíem que el festival es convertís en un festival entès per la gent, d'un període reduït de temps i donar-li un caire de festival de creació.
- El programa inclou teatre, música i dansa. ¿La dansa segueix sent l'expressió artística que més es margina en el nostre país? Sí, absolutament. La dansa és un art no rendible i és un luxe que ha d'existir. A diferència del teatre, que pot ser comercial i pot autofinançar-se, la dansa és impossible que es faci des de mitjans privats, l'administració deu sostenir-la; en aquest país la dansa està bastant deixada de la mà de Déu, sobre tot la contemporània. Les companyies no poden subsistir, no tenen continuïtat, no poden assajar, hi ha poques que tinguin ballarins tot l'any per treballar.
- Com director del Grec, ¿És difícil aportar a la vegada coneixements d'economia, dret, relacions públiques i a més a més tenir una sensibilitat especial per a l'espectacle? Sobretot el que sóc capaç és de racionalitzar una gestió i acceptar o rebutjar projectes artístics, tinc idea de comunicació i premsa però després tinc al costat especialistes que ho fan, jo dono directrius i ells em proposen altres coses.
- ¿Quines són les principals novetats aquest any en dansa? Per primera vegada ve Mikhaïl Baryshnikov que va estar l'any passat a Madrid amb un altre programa i amb la Companyia de dansa contemporània que té, i a part hem fet moltes proves per a alguns espectacles que se'n van a estrenar l'any que ve. Una aposta important aquest any és la Companyia Nacional de Dansa 2, perquè jo preferia la jove i veure com estaven treballant, que el públic els veiés. Anem a fer una producció amb Nacho Duato en 2004 i els ballarins que estan ara en la jove estaran aquest any en la gran.
