Eva Maestre es dedica al flamenc des de que era una nena i amb tan sol 20 anys es directora de la seva pròpia companyia de ball la 'Larachi, Companyia Nacional de Flamenc'.
(EUROPA PRESS-24/05/02)
Eva Maestre es dedica al flamenc des que era una nena. Amb tan només 20 anys Eva Mestre aconsegueix fer realitat un dels seus majors somnis, crear la seva pròpia companyia de ball, la 'Larachi, Companyia Nacional de Flamenc' amb la qual ara ha donat a llum a 'Churumbel', un espectacle que es representa en el Teatre Calderón de Madrid i que conta amb convidats de luxe com la bailaora Lola Greco.
-'Churumbel' és la teva primera òpera com bailaora, coreògrafa i directora. ¿Quin ha suposat per a tu? Churumbel per a mi és el meu part, el meu fill, alguna cosa que em neix des del més endins i que he desitjat parir-lo en escena. Per a mi és un espectacle molt fresc, amb una posada en escena meravellosa, amb uns músics que han sabut captar a la perfecció cadascuna de les meves emocions i... les meves companyes de ball, exactament igual. No és el típic quadre flamenc en el qual es balla un pal darrere de l'altre, té un fil argumental basat en una història d'amor preciosa entre una 'gitanilla' i Boabdil, l'últim sultà. És una obra molt difícil de fer perquè és molt dramàtica, en la qual has d'interpretar sense parlar i sense tampoc ballar a l'excés, sinó amb la pinzellada justa per a no pecar en defecte ni a l'excés.
- Heu fet molt recalcament de peu que 'Larachi CNF' és una iniciativa privada que pretén donar oportunitats a ballarins joves, ¿desenvolupeu alguna altra activitat que no siguin els espectacles? El primer que estem desenvolupant és l'espectacle. Una vegada que ja hàgim acabat la gira nacional i internacional el que desitgem és assentar-nos en una seu. Però ara mateix estic bolcada a poder enfocar el que sento en una ballarina determinada, per a poder donar-los uns minuts perquè cadascuna s'asseu, no només que forma part d'un cos de ball, sinó que asseu el que està fent.
- ¿Ha trobat el flamenc en la fusió la manera d'arribar a un públic més ampli? Sobre gustos no hi ha gens escrit, hi ha gent que li agradarà alguna cosa més pur i hi ha gent que li agradarà alguna cosa més innovador, de qualsevol forma, en aquest espectacle hi ha de tot, des d'una 'farruca' d'allò més ranci a una 'soleá' divina, a alguna cosa que no és fusió com a tal. Jo ho concebeixo més al contrari, m'he anat a l'arrel de l'arrel, m'he imaginat com en 1485 podia ballar la dona perquè m'imagino que en aquella època, com a molt, ballaria a la seva casa. He volgut donar-li aquesta sensualitat, aquest matís d'expressar-se i aquesta necessitat de l'abús obsessiu, de tirar mà als peus, a ho de sempre. En aquest espectacle està tot servit, té una càrrega dramàtica i argumental que vol dir que és un conte escrit i parit per a desenvolupar-se en escena pel moviment i la música i té des de matissos molt rancis a matissos molt moresc.
- ¿Quins són els teus punts de referència a l'hora de ballar? Principalment intento guiar-me pels meus sentiments i per les meves emocions. En un moment donat tinc una emoció molt delicada i en un altre, una altra molt furiosa i tot això el trasllat a moments coreogàfics. Trasllat al cos de ball la sensació i els moviments i li explico el matís. Jo sempre em baso en el que sento dintre de mi, si no, no podria fer cap moviment.
