'Les coses que són més difícils són les que més m'agraden'
Dos Premis Max de les Artes Escèniques el acrediten com el millor ballarí jove de la nostra època per la seva abundància de talent i frescor a qualsevol escenari.
(EUROPA PRESS-25/04/02)
Al seu últim espectacle 'Poeta en Nueva York', el jove 'bailaor' s'ha servit del surrealisme de l'obra de Lorca per a crear una muntatge on els aspectes cinematogràfics i els acords de música jazz s'entremesclen amb el que sempre ha estat el seu punt de referència, l'essència del flamenc.
Sobre l'escenari, Amargo malbarata talent i frescor, és un cavall surrealista que beu de les més variades fonts de la música i la dansa de tots els temps. El jove 'bailaor' va començar en els escenaris molt aviat per a emprendre una carrera imparable, primer a Madrid i després a Japó i Nova York.
-¿Per què arriba un moment, a la teva tornada de Nova York, en el qual decideixes crear la teva pròpia companyia i no seguir en les que ja coneixies? Quan vaig arribar de Nova York i de Japó em vaig adonar que no volia seguir fent el mateix, el que hi havia no m'agradava i vaig decidir posar-me pel meu compte. Volia fer alguna cosa diferent. Sorprenentment, m'agrada més la faceta de coreògraf i director que la de ballarí per que amb la meva pròpia companyia puc desenvolupar més aquest aspecte del ball.
- ¿Per què has elegit una obra amb tan poca dramatúrgia com 'Poeta en Nueva York' i no altra obra de Lorca que es pogués apropar més a les arrels del flamenc com podria ser 'Romancero Gitano'? 'Poeta en Nueva York' és la que s'apropa més a la meva forma de pensar dintre de l'obra de Lorca. No té cap dramatúrgia són solament una sèrie de poemes i a mi les coses que són més difícils són les que més m'agraden. Em semblava un repte perquè podia crear la meva pròpia dramatúrgia, la meva privada visió, la meva visió personal del llibre per això vaig elegir 'Poeta en Nueva York'.
- ¿Quin et duu a adoptar una escenografia tan cinematogràfica a l'espectacle? Jo sóc un gran amant del cinema i crec que l'estètica audiovisual és una estètica molt propera a la meva forma de pensar i de viure i d'alguna manera havia de justificar totes aquestes coses que he de contar del poeta a Nova York i en comptes de fer-ho amb la paraula o fer-ho d'altra manera he preferit fer-lo així.
Prepares un encàrrec per al Festival de Teatre Clàssic de Mèrida en el qual ballaràs al costat de Julio Bocca i María Jiménez. ¿En què consisteix l'espectacle? Estarà dintre de l'espectacle inaugural 'Troia Segle XXI', basat en un episodi de la Guerra de Troia. Estic preparant un Apol·lo per al 'Apol·lo i Aquil·les' de la mitologia grega. La dramatúrgia i la direcció d'escena la va a fer tota el director de cinema Gerardo Vera pel que estic emocionat. Quan faig aquest tipus de coses és per a poder créixer i estar al costat de mestres com Gerardo Vera, que em va a ensenyar moltíssim, és el que més em ve de gust.
- ¿A què creus que es deu l'auge que el flamenc té en l'actualitat? Vivim un moment en el qual la gent s'adóna que és un art espanyol, cultural i exportable, dels més grans. En els anys 80 amb tota la música disc que hi havia, el modern era ser de la moguda i ser flamenc era 'hortera' i catet no obstant això ara ha tornat altra vegada al que eren els anys 40 i 50 on el més elegant era tenir un amic flamenc o torero, és...més 'cañí' .
