El CCCB presenta fins al 25 de maig 'Post- it City. Ciutats ocasionals', un projecte que investiga a través d'imatges els diferents usos temporals que s'encavalquen sobre el territori urbà.
El projecte investiga els diferents usos temporals sobre el territori urbà, prioritzant les perspectives ofertes des de l'arquitectura, l'urbanisme i les arts visuals. 'Ciutats ocasionals' pretén explorar el fenomen des de les post-it cities, una mena de ciutats efímeres que infecten la ciutat ordinària a partir d'uns usos no codificats, temporals, anònims i amb un tarannà crític implícit. 'Ciutats ocasionals' intenta explorar l'esmentat fenomen en les seves múltiples i possibles variants, amb la finalitat de documentar-lo i reflexionar-hi: un polígon industrial que esdevé un circuit il·legal els caps de setmana, la utilització de la ciutat 'en construcció' per a l'aventura dels nerd explorers, determinades variants del fenomen okupa, la utilització de determinats terrains vagues per a trobades ocasionals com un campament nòmada o una festa rave, la conversió de la diürna ciutat universitària en una zona de transacció sexual durant la nit, etc. En definitiva, aquelles ocupacions temporals de l'espaï públic, de caràcter comercial, lúdic, sexual o de qualsevol altre índole, amb la característica comuna de no deixar quasi rastre i d'autogestionar-se en les seves aparicions i desaparicions. Aquest és un projecte que, en el conjunt de paràmetres que posa en joc, ens mena cap a una sèrie de temes d'especial interès per a la cultura contemporània: la necessitat de crear espais disponibles, la versatilitat de la idea de reciclatge, l'emergència de noves subjectivitats, etc.
La idea de Post-it City com a eix d'aquesta investigació intenta subratllar dos tipus de consideracions: el potencial polític que conté la idea en si mateixa i la seva eficàcia metodològica per a estudiar contextos socials i urbans molt dispars. D'aquesta manera, els fenòmens Post-it City posen de relleu la realitat del territori urbà com a lloc on, de manera legítima es solapen diferents usos i situacions, en oposició a les creixents pressions per a homogeneïtzar l'espaï públic.
Les activitats temporals que infecten l'espaï públic amb nombrosos artefactes 'para-arquitectònics' permeten que la reflexió sobre l'experiència urbana recondueixi la seva atenció cap allò minúscul, corregint així, l'arrogància de l'arquitectura tradicional.
