'Tras el espejo' permet veure què hi ha darrere del món de la moda
La moda espanyola està en un dels millors moments de la seva història. Genera 25.000 milions d'euros l'any i el nostre país és el segon exportador de vestits de núvia. La Societat Estatal per al Desenvolupament del Disseny i la Innovació (D.Di) ha organitzat l'exposició 'Tras el espejo'. D'això hem parlat amb May Valdecantos, consellera delegada d'aquesta societat.
(EUROPA PRESS 26/08/03)
- Com sorgeix la idea de l'exposició 'Tras el espejo'? La idea va sorgir fa poc més d'un any i mig com una de les accions del Plan Global de la Moda, que pretén donar suport i impulsar la moda espanyola. Ens va semblar que estaria bé que una de les formes de fer-ho fos mostrar el treball dels dissenyadors i empreses espanyoles en un museu, i en un museu de la categoria del Reina Sofia.
- Què es pretén mostrar, l'evolució que hi ha hagut? No és exactament una exposició antològica o retrospectiva. En realitat hem volgut mostrar el potencial de la moda espanyola actual i de cara al futur. El què passa és que la moda no parteix de zero i el què hem fet ha estat fer una mirada enrere i veure quins han estat els punts de referència més importants de la moda dels últims 50 o 60 anys.
- En quines parts es divideix la mostra? Aquesta exposició no té comissaris, sinó una sèrie d'experts en diferents àrees. El primer a qui ens vam dirigir va ser Gonzalo Suárez, que és director de cinema, escriptor i guionista, perquè ens fes l'argument, el fil conductor que unís les peces. Ell va pensar en fer-ho a través del tema del mirall: travesses el mirall per veure què hi ha darrere. L'exposició té diversos apartats i tots tenen noms de mirall. Per exemple, la moda dels últims 50 anys, la moda del passat, que nosaltres creiem que arriba fins l'any 2000, l'hem anomenat 'Mirall retrovisor'. Hi ha una altra part que és la moda del carrer, la moda actual, que es diu 'Mirall transparent'; una altra que té el pret â porter de luxe, vestits de núvia, de festa, bolsos, barrets, que es diu 'Reflejos y destellos'; també hi ha una part on es mostren els dissenyadors que nosaltres pensem que sonaran més en el futur, es diu 'Mirall amb zoom'. Però també hi ha la part més econòmica, les xifres que demostren l'important que és el sector en aquest país i tot el que hi ha de tecnologia darrere, perquè al cap i a la fi molts dels models que veiem es poden fer perquè s'han desenvolupat determinades fibres, teixits intel·ligents que repel·len la humitat, etcètera.
- Com heu aconseguit tot el material? Amb molt treball. Ens hem dirigit principalment als autors. Hem tingut un grup d'experts que han seleccionat les peces, que són Pedro Mansilla, Chiara Arroyo, Jesús María Montes-Fernández, Pedro Narváez i Gervasio Pérez. Víctor Fábregat ha realitzat la part de les dades econòmiques, i Jorge Wagensberg, la part de la tecnologia. Van analitzar molt curosament tots els autors i tota la producció. Hem hagut de rebutjar moltíssimes coses perquè aquí entren no només dissenyadors, sinó també marques que són molt importants a Espanya com Zara, Mango o Cortefiel. El treball ha estat molt complex.
- Perquè penseu que fins l'any 2000 és el passat de la moda a Espanya? És un límit que hem posat. En altres continguts, per exemple en una exposició de mobles, una cadira de l'any 95 l'haguéssiu mostrat com una cosa molt actual, però la moda és molt ràpida i efímera. Nosaltres, per posar alguna data, vam considerar que la moda actual seria de l'any 2000 fins ara.
- Quines altres ciutats visitarà l'exposició? Estem pensant fer una sèrie de visites, no moltes, a Espanya, per sortir després a l'estranger. La idea és que l'any que ve estigui a zones del país. Estem considerant tres punts: Galícia, on la moda és molt important i té molts dissenyadors presents en l'exposició, València i Barcelona. I a partir d'allí, dur-la a l'estranger.
