'La meva obra parteix de la innocència i aconsegueix la mala llet'
És un dels pintors expressionistes més valorats, fins,un dels retratistes de més alta cotització. És afable, culte, bon conversador i és sent a gust amb els seus 80 anys
(EUROPA PRESS 29/10/02)
- L'últim llibre que repassa la seva obra i la mostra que s'exposa actualment a Madrid comparteixen el títol 'Extremos', què tenen en comú un i una altra? -Llibre i exposició apareixen casualment al mateix temps, i va existir una entesa entre el director del Centre Cultural Conde Duque i l'editor del llibre per compartir títol. El llibre fa repàs de la totalitat de la meva obra i l'exposició recull bodegons i paisatges que van des de 1945 fins a l'obra que faig ara; d'aquí 'los extremos': el principi i el, pel moment, final. Encara tinc corda per a estona i el final arribarà molt més tard.
- L'exposició fa un recorregut que mostra fidelment l'evolució de la seva obra, un principi marcat pel cubisme per acabar decantant-se pel expressionisme. -Tot artista, com tota persona amb certa intel·ligència, el que fa és buscar-se a si mateix. Començo amb una especial atenció a l'art francès del 45 i estan clares les referències a Picasso, Braque ... Referències que m'han servit de suport al llarg d'el meu quefer i que apareixen fins i tot en l'última època, però ja servint a una altra cal·ligrafia, a un altre llenguatge, a una altra preocupació. Un comença amb una suport de tipus reflexiu i la vida li va portant una visió i un llenguatge propi, i en el meu cas aquest llenguatge és l'expressionisme. Jo ho puc resumir en una frase: la meva obra parteix de la innocència i aconsegueix la mala llet, la mateixa consigna que m'ocupa en el meu avatar humà. I aquesta mala llet necessita d'un determinat llenguatge que ja no és únicament reflexiu-conceptual, sinó que és una cal·ligrafia en la que la intenció està assenyalada.
- L'exposició únicament recull bodegons i paisatges, deixant de costat els retrats i la figura, els gèneres més reconeguts de la seva obra. -Malgrat que les meves obres més celebrades, conegudes i estimades pertanyen al gènere del retrat, el director del Conde Duque entén que bodegons i paisatges també tenen molta qualitat, que són tan bons com els retrats. Una sèrie de circumstàncies ha provocat que el públic prestés atenció als retrats i els aplaudís, no estimant -que no oblidant- en el mateix grau bodegons i paisatges. Es volia que aquesta exposició fora un senyal de l'excel·lència, si suposadament la te, dels bodegons i paisatges.
- D'acord, el públic entén com gènere més estimable en la seva obra el retrat, però ¿i vostè? ¿Entén bodegons i paisatges com gèneres menors del seu repertori? -No, tenen la mateixa categoria, almenys en la meva intenció. El que surt ja és més complex i l'artista no pot valorar allò que fa. En la meva intenció, estimo d'igual manera tots els gèneres. A vegades, fins i tot, estimo més bodegons i paisatges perquè amb ells tinc un total llibertat. En el retrat hi ha ocasions en que no tinc llibertat. Tinc llibertat en els retrats que faig elegint jo el model, com en els retrats d'homenatge de Kafka, Celine o Borges. Però no hi ha llibertat en un altre tipus de retrats, els que faig per encàrrec, que són els que em permeten viure pel diners que rebut a canvi
- ¿Des que òptica observa la vida un home/pintor que ja suma 80 anys en els que ha acumulat tanta experiència vital i professional? -Veig la vida desd'una òptica que m'inclina a pensar que la mala llet és abundant i, de fet, m'he fet addicte a ella. Suposo que es deu a que els 80 anys pesen, però considero que existeix una crisi en la nostra civilització per la importància que se li concedeix al diners; un factor negatiu, aquest, que també influeix en el món de la cultura. Cal diferenciar l'art que es fa per vendre i l'art que es ven perquè es fa, i jo intent estar en aquest segon espai
