"Avui dia, molt art no simbolitza ni representa res"
L'escultor Josep Maria Subirachs ha gairebé entregat la seva vida a la Sagrada Família. Creu que la seva obra necessita "dos anys llargs més" per donar-se per acabada. En aquesta entrevista assegura que el seu pròxim projecte serà impulsar la creació de l'Espai Subirachs a Barcelona, en el que es reculli la seva obra.
(EUROPA PRESS 30/10/01)
Vostè va decidir traslladar-se a viure a l'interior de la seva obra més coneguda, el santuari de la Sagrada Família. ¿És un obsessionat de la seva feina? Sí. Sóc un obsessionat de la meva feina perquè és el que m'omple tota la vida. La feina de l'artista és l'obra, que forma part de la pròpia vida. ¿Què representa per a vostè la figura d'Antoni Gaudí? Antoni Gaudí és segurament l'artista més creador que ha tingut el nostre país. És un home genial, amb unes troballes extraordinàries. A vegades molt desigual en la seva obra, però quan un té mina és extraordinari. El que passa és que és un artista de l'altra època i, per això, quan em vaig posar a treballar amb la Sagrada Família vaig dir que acceptava l'encàrrec si podia fer-ho a la meva manera i sense imitar a Gaudí. ¿En quin punt es troben els treballs en el santuari que va idear l'arquitecte català? Porto uns anys treballant a la façana de La Passió de la Sagrada Família i ara ens trobem en la recta final, tot i que encara em queden un parell d'anys llargs per finalitzar, calculo que cap a l'any 2004. Ara he finalitzat quatre portes de bronze esculpit dedicades a escenes de La Passió de Crist i que poden recordar les cèlebres portes del Renaixement, quan els escultors treballaven les portes com un element escultòric més. I quan el santuari es doni per finalitzat, ¿què li espera? Quan acabi la Sagrada Família em dedicaré a la creació a Barcelona de l'espai Subirachs, un museu en el que s'exposin les meves obres de forma permanent. Es tracta d'un projecte que haurà de comptar amb la participació de l'administració pública perquè serà una obra costosa, però val la pena que la meva obra pugui quedar reunida. ¿Quin recorregut ha fet des que es va iniciar en l'art? Avui dia la meva obra pot dividir-se en diferents etapes. Un inici noucentista fins a arribar a una època expressionista. Després vaig iniciar una època abstracta i, després una època que jo anomeno de nova figuració, en la que uso la figuració però d'una forma diguem que no realista, sinó que més aviat simbòlica. El que estic fent ara, en certa manera, és un nou expressionisme. ¿Què és el que vostè vol transmetre a les futures generacions d'escultors? L'aprenentatge de la tècnica. Que s'aprengui a realitzar l'obra de la millor manera possible i dotar-la de contingut. Moltes de les obres d'art que es fan avui dia no simbolitzen res, són absolutament arbitràries. Jo penso que l'obra d'art ha de ser un mitjà de comunicació i, per tant, ha de narrar idees. El panorama que dibuixa vostè en l'art sembla desolador... Els arbres no em deixen veure el bosc. En tot cas, penso que estem en una època eclèctica i interessant. A Catalunya, potser ens trobem en un moment una mica baix de forma, però espero que es refaci. ¿Quin sentit vol donar-li a la seva obra? Tenir contingut. Tot el que faig és molt simbòlic, un vertader treball de contingut i no de formes perquè sí. Formes que podrien ser teories filosòfiques expressades en volums. Un té les seves pròpies idees filosòfiques i jo, potser per la influència del dibuix, vaig començar a plasmar-les de manera plàstica. Hagués pogut ser arquitecte, pintor, ministre o fins i tot cineasta però, en fi, em vaig dedicar a l'escultura.
