El cicle Teatro en el Jardín evoca els esdeveniments de 1808 amb 'Sueño y Capricho 1808', un itinerari artístic amb la bellesa del Jardín de El Capricho com a escenari.
'Tardes de Capricho', el cicle escènic i musical nascut de la voluntat de reunir art i cultura en un dels entorns més privilegiats d'aquesta ciutat, el 'Jardín de El Capricho', s'ha consolidat com una de les propostes més secundades i amb major atractiu per als madrilenys. Aquest any, l'itinerari escènic del cicle 'Teatro en el Jardín', evocarà el centenari del Dos de Maig amb la representació teatral 'Sueño y Capricho 1808', de José Ramón Fernández. La música acompanyarà la representació i els visitants convidant-los a gaudir d'un dels entorns més singulars i bonics de Madrid. Donya Josefa Pimentel Téllez Girón, duquessa d'Osuna, va voler a finals del segle XVIII convertir uns horts dels afores de Madrid en un lloc meravellós en el que s'alberguessin uns edificis curosament dissenyats i en els que la ubicació de cada arbre i cada planta respongués a un delicat criteri estètic a la recerca de la bellesa. L'ésser humà, capaç de crear bellesa també pot generar horror i guerra. No obstant això, l'art s'obre camí en totes les circumstàncies, fins i tot en les més difícils. El 'Jardín de El Capricho' també va ser testimoni de la guerra. I ho va ser gairebé des de la seva creació. Aquest any es recorden els penosos esdeveniments que van succeïr a partir de 1808, moment en el que la duquessa d'Osuna va haver d'allunyar-se del seu adorat Jardín per a fugir de la guerra i refugiar-se en el bressol liberal de Cadis. Al Jardín, precedit per la seva fama, arribarien també els soldats francesos. Com després arribarien els soldats i els generals d'altres guerres. Les seves pedres, els troncs dels seus arbres, els murmuris de les seves fonts recorden encara aquells trists moments. I potser ha estat el pas del temps el que els ha convertit en obres d'art que ara necessiten ser contades.
