L'obra teatral 'El lleig', de l'alemany Marius von Mayenburg, porta fins al 29 de juny al Tantarantana una crítica al cànon de la bellesa física.
El lleig, dirigida per Juan Carlos Martel, fa una reflexió sobre la bellesa i la lletjor i de tot el que implica, com que el protagonista, Lette, es vegi incapaç de triomfar amb el seu nou invent per ser lleig.
Lette, encarnat per l'actor Joan Negrié, creu que no pot presentar el seu invent en la conferència d'enginyeria perquè l'efecte de la seva fesomia en els fabricants pot ser devastador. El seu assistent, Karlmann, presentarà l'objecte mentre que l'inventor busca un cirurgià plàstic.
En despertar de l'anestèsia, tot ha canviat. Gràcies a l'obra mestra del doctor, Lette aconsegueix una inimaginable carrera professional, econòmica i noves oportunitats amoroses. La catapultació a aquesta nova vida d'èxit deixa literalment tallada la carretera de tornada a la que Lette va estar abans de l'operació.
L'estructura dramàtica d'El lleig és molt clara: No en té. Fins i tot estructuralment és un peça de literatura dramàtica lletja. Però és el contingut que fa que aquesta lletjor s'oblidi. En aquesta àcida crítica dels cànons de bellesa, l'autor porta el fenòmen de l'alienació física a extrems grotescos i confronta els vanitosos amb un mirall, amb un humor negre i força àcid.
