'Dirigeixo els textos que m'hauria agradat escriure' (I)
Sergi Belbel ha adaptat i dirigit Teatre sense animals. Un altre èxit. Mentre els paeix remata Forasters pel TNC. I el seu debut com a cineasta, Dictado. I coordina el projecte T6, per impulsar a nous dramaturgs catalans. Res més.
-Et van encarregar la traducció de Teatre sense animals i et va agradar tant que et vas oferir per a dirigir-la. Et va costar traduir el text? Bastant. Però reia tant! El problema eren les referències. Perquè com tradueixes la Comédie-Française? Com Teatre Nacional? Al final ho vam deixar com estava.
-L'sketch de la germana de l'actriu i el seu marit és el més potent. I apareix en segon lloc. Jo l'hagués posat el penúltim. Però l'autor va dir que l'ordre era intocable. És que l'autor és una mica estricte. El dia de l'estrena no va riure gaire. Les discrepàncies eren perquè ell la va muntar a la francesa, que és més freda. En canvi, l'obra necessita energia perquè només té text i actors. Per això havien de sobreactuar. No podíem deixar que l'espectador pensés. El doble sentit de l'obra cal meditar-lo al carrer. El públic no podia anticipar-se a la sorpresa.
-Hi ha un humor francès, un espanyol¿? Sí. El sentit de l'humor és particular i alhora universal. A Teatre sense animals, per exemple, els francesos riuen més amb el tema cartesià, que el tenen molt arrelat. És el tema de l'ordre. Aquí ens va més el que és sensorial.
-Has escrit i dirigiràs Forasters. Sabem que s'estrena a la tardor al TNC i que la protagonitzen l'Anna Lizarán i el Jordi Banacolocha. Res més. És encàrrec del Fórum i del TNC. Vaig agrair que me'l fessin com a autor, ja que m'agrada més escriure que dirigir. Tot i que des del 2000 no estreno cap text meu. No em van donar pautes. És curiós perquè vaig tractar d'escriure-la fa un parell d'anys i no em va sortir. I en rebre l'encàrrec del Fórum vaig veure que era el moment. No és que vagi d'immigració però si que juga un paper important a l'obra. Tracta d'uns veïns estrangers que fan trontollar l'estructura d'una família.
-Per què t'hi vas encallar? Perquè vaig veure que em faltaven armes. Però fa un any, l'endemà de l'estrena de Dissabte, diumenge, dilluns, vaig dir "ja està". Havia de dirigir-la per trobar el to que necessitava.
-Un autor deu ser un intel·lectual, ha de ser un bon lector? Què va. El teatre és molt cruel. Un catedràtic en literatura pot ser un pèssim autor i un catet pot fer una obra sensacional. Però a mi dirigir i traduir em dóna armes per escriure.
-A La dona incompleta i a L'habitació del nen movies el públic amb rodes i els desubicaves. T'agrada sorprendre? No és ni sorprendre ni provocar. M'agrada donar-los quelcom que no ho trobin a cap altre lloc que al teatre. Alguna cosa que no la trobin ni veient la tele ni al cinema.
-Quan et van sorprendre per primera vegada en un teatre? La més forta, la definitiva: tenia 18 anys i estava veient un espectacle de la Pina Bausch a Avinyó. Començava amb aquestes bèsties de ballarins passejant per la platea i això em va deixar tocat. Però és que havia una escena, jo estava a la primera fila, en què una senyora guapíssima i escotadíssima s'asseia a la faldilla dels espectadors, els demanava un franc, pujava a l'escenari i el ficava en un acvallet de fira i el muntava sense deixar de mirar l'espectador. Jo ja tenia el franc preparat. Em va impactar aquesta proximitat, que et toquin, que t'esquitxin. Una vegada em van presentar a Pina Bausch i li vaig dir "faig teatre per la seva culpa". Em va respondre que no era cert, que no l'hi digués.
