'Dirigeixo els textos que m'hauria agradat escriure' (II)
Sergi Belbel ha adaptat i dirigit Teatre sense animals. Un altre èxit. Mentre els paeix remata Forasters pel TNC. I el seu debut com a cineasta, Dictado. I coordina el projecte T6, per impulsar a nous dramaturgs catalans. Res més.
-La crítica local va colpejar Carícies i l'estrangera la va lloar. Per què? Ni idea. Aquí van ser tan durs que vaig creure que jo no era autor. Vaig pensar a deixar d'escriure. És dur assumir que ho fas malament. Però gràcies a ella vaig accedir a teatres estrangers. Hi ha un abans i un després de Carícies. És realment la meva primera obra. Jo abans escrivia buscant un camí. És que la crítica influeix més quan ets l'autor. Sempre dic als actors que confiïn en l'autor, en el text. Quan vaig dirigir El temps de Planck, eren ells els que em deien"confia en el teu text". Els nervis de l'estrena quan el text és meu no es poden comparar a quan no. L'autor sempre està per sobre del director.
-De vegades sembla al revés. Jo ho entenc. Els directors que no són autors moriran sense res! És clar! Em poso a la pell d'un director que no escriu i la temptació de canviar-ho tot és molt forta. Com no posen primeres pedres! Jo dirigeixo els textos que m'agradaria haver escrit.
-Et va costar escriure per primer cop? No, ho vaig fer des de la inconsciència. Ho vaig fer perquè anava a classes teòriques amb el Sanchis i era tan fascinant que arribava a casa i escrivia. La meva primera obra va guanyar un premi perquè una amiga es va encaparrar en presentar-la-hi. Quan vaig guanyar-hi vaig llegir: "l'autor Sergi Belbel". L'autor? Si sóc estudiant de Filologia! Mai vaig pensar que seria la meva professió.
-Anaves per a profe. Estava becat pel ministeri però un dia el catedràtic que em duia la tesi em va dir "tio, que el teatre està ocupant una part de la teva vida bastant més important que la universitat. Si pots escollir entre creador i analista, escull el primer".
-Quan vas veure que eres director? Quan dirigia l'aula de teatre de l'Autònoma. Tenia a sis intèrprets, una era la Laura Conejero. Els vaig demanar que tanquessin els ulls i que donessin sis passes per comprovar si mantenien la mateixa distància entre ells. No em vaig adonar que amb tres passes ja queien des de l'escenari. Ells ho van veure i tot i així em van obeir. "El Sergi ha dit sis, doncs sis" I a terra! Llavors vaig dir: "quin poder, potser sóc director".
-Es guanyen més diners com a autor o com a director? Depèn. A l'Alemanya paguen millor a l'autor. Allà em paguen el que a Barcelona per set funcions. I el mateix que a Xile per 150 funcions. Els preus del teatre a Barcelona són molt baixos. La contradicció és que el cost de vida puja però els sous al teatre estan congelats. Però és que hi ha moments en què tinc remordiments. He de demanar més? Si veus parats, gent demanant al carrer¿ Ja m'està bé.
-Dius que la política et condiciona. Molt. Més del que m'agradaria. Quan vaig tractar d'escriure Forasters, la primera vegada, venia de l'11-S i em va influir. Si m'influeix a mi, per força també a l'obra.
-Què hem perdut des de l'11-S? Convivència i comunicació. M'indigna que es prenguin algunes actituds en relació amb la cultura catalana. Crec que és un insult. Ens deixem trepitjar. Parlo del PP i d'una fracció important del PSOE. Què em toca més els nassos, perquè en teoria són progressistes.
