'He buscat aspectes visuals que emprin un llenguatge universal'
La Fira de Teatre al Carrer de Tàrrega estrena nou director. L'escenògraf Llorenç Corbella se situa en la direcció artística d'aquest festival, que se celebra de l'11 al 14 de setembre.
Apostar pels espectacles visuals i potenciar el llenguatge universal és un dels principals objectius de Llorenç Corbella per la Fira de la present edició. Una Fira que acompleix alhora les funcions d'aparador d'espectacles, espai d'exhibició, intercanvi i difusió entre professionals del món del teatre.
Tot i que ja va col·laborar l'any 85 en l'organització de la Fira, aquest és el primer cop que la dirigeix. Quin és el seu toc personal com a Dr. Artístic? Conec la Fira bastant bé perquè l'he vist néixer i he estat molt temps vivint a Tàrrega. Per això aquest any he intentat que predomini la part visual, passant per la dansa i la música. Crec que la dansa no ha estat molt ben tractada i he intentat apostar fort per ella en aquesta edició, tant en quantitat com en qualitat. He buscat aspectes visuals que emprin un llenguatge universal. No trobareu grans textos.
Aleshores, aquesta aposta d'enguany per un llenguatge més universal respon a la voluntat de poder promocionar els espectacles per tota Europa? La Fira de Teatre de Tàrrega és molt coneguda al centre d'Europa i hi ha moltes companyies que ja demanen per venir. La major part són franceses i belgues, per proximitat, però també n'hi ha d'italianes, portugueses, holandeses, i fins i tot de la Índia, Israel o Austràlia. Jo intentaré que el panorama sigui més ampli, encara. Vull veure què passa amb Grècia i amb els mediterranis perquè a la vegada que Fira, en tant que intercanvi d'espectacles, també sigui un intercanvi de cultures.
El cert és que al llarg dels anys la primera Fira, més artesana, més de Festa Major, ha anat deixant pas a una altra molt més professional i oberta a la indústria cultural... Tàrrega és fira, és a dir és un mercat. S'acostuma a dir que és com les tres efes: Fira, Festa i Festival, i trobo que és una definició prou bona. Això ha anat creixent perquè la gran festa de públic i d'espectacles va aconseguir atraure programadors, que la van convertir en fira. S'ha anat fent sense voler i la festa no s'ha perdut mai perquè si es perdés la festa es perdria la Fira.
Les companyies de teatre al carrer tenen menys protagonisme en la programació d'aquesta 23ª edició, malgrat l'èxit que acostumen a tenir, sobretot entre els joves. Estem davant d'un problema de rendibilitat? N'estic convençudíssim. De bon principi amb Comediants van sortir moltes companyies. Ara, hi ha hagut una davallada.El teatre de carrer ha d'estar subvencionat perquè no poden fer pagar entrada. A més, les companyies ja no intenten demanar subvencions.
Pel que fa als preus dels espectacles, la Fira ofereix entrades més econòmiques que altres festivals. Darrera d'aquesta política de preus hi ha la intenció d'engrescar la gent perquè vagi al teatre? No pretenem fer negoci, però si mantenir i anar augmentant el festival amb els diners que guanyem.Tenim en compte que la gent normalment no va sola al teatre, va amb un altre i si hi ha nens, a vegades amb dos més. Aleshores, intentem que si poden comprar entrades per dos espectacles, no es quedin només amb un.
Vostè que coneix bé el cartell d'aquest any, quin és el plat fort de la Fira, l'espectacle que no ens podem pot perdre? És molt més fàcil recomanar quan coneixes la gent a qui t'adreces. A veure, els 'Espejo Negro' és com anar a missa, el 'Teatre de Guerrilla' tenen espectacle nou i, per tant, jo m'arriscaria a veure què fan. També els 'Al Badulake' que no cobren entrada, però és un espectacle genial. I l'Eliot', també, perquè la gent es trencarà de riure. I un dels que pot ser l'estrella de la Fira és 'Mirando al Cielo' de Producciones Imperdibles, un invent curiós en el que el públic està situat a sota de l'escenari, que és transparent, amb gandules de platja.
