El fill de Sancho Gracia fa de quinqui melenut a la nova pel·lícula de Pepe de las Heras
(EUROPA PRESS, per Silvia Mullor Alonso)
Com és el teu paper a 'Mucha sangre'? El meu personatge és el típic heroi d'acció, tot i que des del punt de vista de la comèdia. Té dos registres molt clars, comença aparentant ser un quinqui, un macarra i després resulta ser un policia secret
Des del principi Pepe de las Heras va pensar en tu per al paper de 'Choro'. Per què creus que va ser? Pepe i jo ens coneixem des de l'escola, tots dos anàvem al TAI (Taller d'Arts Imaginàries), que forma tant a actors com a directors; ell em cridà en el seu moment per a col·laborar en el projecte d'un curt i després m'ha trucat per a treballar en la pel·lícula
'Mucha sangre' és una espècie de western modern. Creus que un gènere arriscat per a fer-lo a Espanya? Efectivament és una pel·lícula amb un gènere poc arriscat, però jo crec que hi ha un sector de públic juvenil que agraïrà aquesta mena de llargmetratges. Hi ha que treballar en coses noves perquè si no tot es talla pel mateix patró, ja va sent hora que es vegin pel·lícules en què una invasió extraterrestre succeeixi a Almeria i no a Wisconsin, no?
Què ha estat el més dur o més difícil del rodatge? Segurament el més dur ha estat el propi rodatge. Les escenes d'acció eren esgotadores perquè a la pel·lícula sembla que saltes una vegada però en realitat has hagut de saltar-ne 20 per a que l'escena quedés bé. Treballàvem a molt ritme perquè tot i que sigui una pel·lícula de tall americà, no teníem les setmanes de rodatge que tenen ells.
Quins records et queden del teu pas per la sèrie 'Al salir de clase'? Em queden un records meravellosos de la sèrie, moltíssims amics. Professionalment la televisió fou un bon trampolí i moltes hores d'escola, és una preparació molt intensa, tot i que jo era molt jove. Aquesta mena de sèries juvenils s'agraeixen molt perquè el resultat en treballs posteriors serà molt millor del que podria ser sense aquella experiència.
Què és per a tu el més gratificant i alhora el més ingrat de la teva professió? El més gratificant és quan veus que et pots desenvolupar com actor, i el pitjor és que no hi ha prou indústria perquè ens està menjant una mica la premsa rosa a la televisió. Encara no han pogut arrencar sèries noves i això és molt rar, mai havia passat; passarà en molts nivells, però en la nostra professió cal molt mercat i molta indústria per a poder desenvolupar i ensenyar el que un val o té. És un tema governamental, no hi ha prou recolzament, en el cine francès o americà el Govern impulsa molt més el sector perquè és un gran negoci, perquè interessa i el defenen. En el nostre país, només agraden a l'any unes tres pel·lícules espanyoles importants, una xifra ridícula per tot el cine que s'hi fa.
En què estàs treballant ara? Acabo d'enllestir un cameo en la sèrie 'Un paso adelante', i en la que per cert faig el paper d'un director de cine. Sobre la resta, no m'agrada parlar massa dels projectes perquè sovint es retrassen uns mesos, però sí que puc dir que hi ha una pel·lícula espanyola que tinc previst començar a rodar el novembre o el gener.
