'M'agraden els personatges que viuen certes situacions perquè la vida els ha empès'
Benito Rabal caba d'estrenar 'El Furgón, la seva segona pel·lícula com a rector i la seva primera comèdia. El madrileny assegura haver-se sentit molt còmode en aquest gènere i anuncia que seguirà treballant en pel·lícules com aquesta.
(EUROPA PRESS 25/06/03)
- Com neix la idea d'escriure aquesta comèdia després de la seva anterior pel·lícula 'El hermano bastardo de Dios'(1986)? Sorgeix perquè duia diversos projectes que no sortien, eren molt cars. Vaig llegir una notícia al periòdic sobre un carterista manco i jubilat que vivia a una residència d'ancians i pels matins s'escapava per a robar carteres als autobusos. Entre aquesta notícia, i una altra que vaig escoltar d'un home que s'havia criat a la presó i durant tota la seva vida havia estat en ella encara que avorria el delicte, més la història d'una amic meu, va sorgir aquesta pel·lícula.
- 'El Furgón' ha estat guardonada recentment amb el Premi del Públic a la Millor Pel·lícula al Festival Internacional de Cinema de Comèdia de Peníscola. T'anima aquest premi a seguir treballant en el gènere de la comèdia? Aquest premi m'ha fet molta il·lusió perquè és el premi del públic. Jo mai havia dirigit comèdia, vaig fer una sèrie d'humor intel·ligent per a Tele Cinco però va durar molt poc, sis capítols, però si que havia escrit per a uns altres, com 'Truhanes'. M'agrada molt aquest gènere i ho he passat molt bé, sobretot escrivint el guió he rigut molt, i al rodatge també.
- Neix com homenatge al teu pare? La pel·lícula la vaig escriure per al meu pare perquè li devia una pel·lícula com protagonista. En tots els treballs com director que havia fet mai havia tingut un paper principal, sempre secundaris i, de cop i volta, vaig pensar que li devia una pel·lícula en la qual fora protagonista. Ell va morir dos mesos abans de començar el rodatge pel que aquest va sofrir una parada fins que Julio Fernández, el productor, em va dir que el millor homenatge que li podíem fer era seguir endavant amb la pel·lícula.
- Per què elegeixes a Sancho Gracia per a interpretar el paper que estava destinat a Francisco Rabal? Em va semblar que era l'actor idoni, per físic i per qualitat d'actor. De totes maneres, a mi m'agraden molt els actors que, a més d'estudiar a escoles i fer cursos, aprenen de la vida i més en personatges com aquests. No volia que anés un actor que fes la caricatura d'un lladre sinó que conegués la vida i s'impliqués en ella.
- La pel·lícula compta amb un repartiment d'actors principals joves, per què vas pensar amb Pablo Carbonell o Elsa Pataky? Amb Pablo jo sempre he volgut treballar. Abans que morís el meu pare el guió estava pensat per a uns actors principals més majors, però al faltar ell vaig haver de buscar actors més joves i ràpidament vaig pensar tant en Pablo com en Carlos Fuentes, el paper dels quals l'anava a interpretar Liberto, però al coincidir-li certes dates no va poder.
El cas d'Elsa és distint. Jo volia una actriu que fos txecoslovaca o russa però Julio Fernández em va parlar d'Elsa. Jo volia una actriu estrangera perquè em semblava que el personatge era més creíble si no era tan coneguda, però vaig parlar amb ella i em va agradar molt.
- Quins projectes tens en ment? Tinc dos projectes que m'agraden molt. Un és la història que jo volia haver fet abans de 'El Furgón' i que duu per títol 'En el cielo de los pobres las estrellas son neones', té molt a veure amb el Neorrealisme màgic. Tracta d'un home que emigra a la ciutat però mai arriba, sempre es queda als afores, dels afores, dels afores de la ciutat i acaba treballant d'infermer a un hospital.
L'altra pel·lícula que estic escrivint ara és una espècie de 'Novecento' però a Galícia. Parla, entre altres coses, sobre els problemes de les famílies amb els límits de les terres, etc.
