Un dels màxims representants del flamenc, José Menese, recalarà a San Fernando de Henares el proper dia 8 de juny, en un desplegament de mestratge i sentiment.
Hi ha diversos fets que testifiquen la importància de José Menese: ha estat el primer cantaor a actuar a l'Auditorio Nacional de Música de Madrid (1991); és l'inspirador del festival de flamenc que se celebra en el seu poble, creat el 1967, i té escrita ja, encara en vida, la seva biografia.
José Menese és el màxim representant de l'escola mairenista, que es caracteritza per l'extrema ortodòxia en el cant, totalment aliè a innovacions o fusions. En el que Menese va més enllà del mairenismo és en els estils que interpreta. El seu repertori supera els pals bàsics (soleares, seguiriyas, tangos i tonás). José Menese no és gitano, però sí la seva veu, que és capaç d'expressar tota la jondura del sentiment flamenc.
El mèrit de José Menese ha estat reconegut innombrables vegades, a través de nombrosos homenatges i premis, entre els quals cal destacar el Premi d'Honor Tomás Nitri que va obtenir en el Concurs Nacional d'Art Flamenc de Córdoba (1965). La seva figura té també el mèrit inqüestionable d'haver estat un dels màxims difusors del flamenc entre els intel·lectuals i en el món universitari.
Es tracta d'un artista de renom amb uns principis sòlids i una coherència artística i personal que ha plasmat a la seva discografía. Una vintena de discos que recullen el seu afany per conservar la puresa del flamenc: 'un cante que duele', tal com ell mateix diu.
