Actor apassionat amb tot allò que fa, Juan Echanove estarà fins el proper 9 de novembre al Teatre Romea de Barcelona amb El Precio, d' Arthur Miller, un projecte al que es troba dedicat en cos i ànima.
Per qué El Precio? És un projecte de fa molt temps, de quan era estudiant. Després, amb el temps, viajant amb Jorge Eines a Pamplona em va dir has penat a fer El Precio? el vam llegir, el vam veure i ens vam adonar que es podia treballar amb el text i, a més, amb Jorge Eines, que és un director especialitzat en fer el treball que vol una obra de Miller. Aquí vam començar a muntar el projecte.
...i el projecte funciona Fer El Precio és un privilegi. Cada dia quan arribo al teatre i veig que he de fer aquest text i que la gent ha vingut i que després els hi agrada... jo em sento molt feliç. Darrerament trobo al teatre una parcel·la molt confortable, molt d'acord amb la meva manera de ser, molt d'acord amb la meva manera de comportar-me, molt d'acord amb la meva manera de viure.
Dius que en el teu temps d'estudiant fugies per anar a veure El Precio. Llavors ja et veies en el paper de Victor Franz? El que jo vaig veure per primera vegada a El Precio va ser la primera vegada a la vida que veia a l'escenari alguna cosa semblant a la veritat. Em tocava el cor, em trencava. Em vaig adonar que al teatre es podia fer alguna cosa que trencara la barrera del teatre, que anés una mica més enllà, que tingués una implicació emocional amb l'espectador i que l'espectador s'hi quedés realment impactat.
... i l' espectador realment s'enganxa. Miller és un cirugià de la realitat que ha diseccionat un problema humà, un problema de desencontres. És una teoria del desencontre entre dos germans, però podria ser-ho entre dos països, entre dos dones, dos homes... dos realitats que no es troben, que en lloc de sol·lucionar els problemes han tirat terra per sobre d'ells i han cregut que el temps i la terra podrien solucionar-ho.
Aquesta és una de les tragèdies, l'altra és aquell moment a la vida en què has de prendre decisions que marquen per sempre el teu camí.. Aquesta és la tesi argumental de Miller. Tots paguem un preu. Però l'espectador hi ha un moment que diu: això m'ha passat a mí amb el meu amic, amb el meu germà, m'està passant amb la meva dona...
I quin preu ha pagat Juan Echanove per ser actor? L' he pagat quant a relacions humanes, les relacions d'estabilitat tant amb amics como amb parelles es queden totalment modificades perque sóc una persona que viu lligat a una maleta i que viu la major part del temps fora de casa. Tinc un fill de sis anys i el veig molt poc. Però és la vida que vaig triar i m'agrada moltíssim.
Com has preparat el teu personatge? Mai preparo els personatges d'avantmà, despunllant-me i que m'entri sol. El personatge m'arriba als assajos. Jo tenia clar una frase d'un professor meu fantàstic, però amb un punt de mala llet que deia: jo perdono però no oblido. I aquest és Victor Franz.
