Xavier Mascaró (París, 1965) ha desplegat un singular llenguatge escultòric utilitzant el ferro com a matèria primera essencial, al que ha anat incorporant altres elements i tècniques, incloent els audiovisuals, per a obrir la seva obra a camps menys tradicionals com la instal·lació. El seu treball fa al·lusió a la memòria, ja sigui una memòria ancestral col·lectiva o a la seva memòria personal, donant cabuda a vestigis, desitjos, somnis, il·lusions i presències d'altres temps. A Silos presenta un grup d'escultures recents, realitzades específicament per a aquesta exposició, acompanyades d'un conjunt de dibuixos relacionats amb elles.
